L'Espectacle Algorítmic
13/03/25
REALITATS FABRICADES: DEBORD, L'ESPECTACLE I L'AUGE DEL CONTROL ALGORÍTMIC
Una aproximació contemporània a La Sociedad del Espectáculo
de Guy Debord
En aquest assaig es tractarà de recontextualitzar les idees de l’autor expressades en la seva obra La Sociedad del Espectáculo, situant-nos en un context contemporani en què apareix una nova eina amb una capacitat d’anàlisi i monitoratge social sense precedents, l’Intel·ligència Artificial. Les idees de Debord esdevenen més rellevants que mai en aquest nou marc, en el que les representacions que mediatitzen la nostra percepció de la realitat han estat dissenyades específicament per a nosaltres de forma individual, instrumentalitzant l’algoritme, una forma de control social sense paral·lel que suposa un perill per la llibertat en l’actualitat.
En la dècada del 90 i principis del 2000, internet començava a expandir-se més enllà de les universitats i institucions governamentals, fent-se accessible al públic general. Així s’inicia un procés de digitalització del cos a través de la construcció del jo digital. Internet suposa un canvi de paradigma entorn la comunicació i la connectivitat global, superant a tots els mitjans de comunicació de masses tradicionals. En el moment actual, les xarxes socials juguen un gran paper en aquest espectacle continuo, que a causa de l’aparició de l’intel·ligència artificial i la seva capacitat d’anàlisi i monitoratge, és performat en tot moment en consideració de les teves necessitats, a causa de la capacitat de targetitzar el contingut de corporacions i governs. En l’espai digital personal trobem una familiar comoditat, la qual ens crea dependència emocional.
“El espectáculo es la pesadilla de la sociedad moderna encadenada, que no expressa finalmente más que su deseo de dormir. El espectáculo es el guardián de este sopor.”
Vivim atrapades en una ensonyació construïda al voltant de la nostra identitat digital, que suposa alienadora en l’era de la hiperpersonalització, en un infinit scroll de shitposting i fake news. L’intel·ligència artificial i l’evolució de les tècniques per la creació digital també contribueixen a la construcció de l’espectacle, donant lloc als deepfakes, que es poden definir com a la manipulació audiovisual per a generar contingut fals aparentant ser real de forma molt convincent, per a enganyar o desinformar, donant lloc a una realitat paral·lela que en molts casos no és qüestionada.
En els darrers anys sorgeixen una sèrie de persones capaces de mercantilitzar la seva vida quotidiana degut a la seva presència a Internet, coneguts com a Influencers. Venen estils de vida dins de les seves comunitats de seguidors, que més enllà de consumir guiant-se per les pseudonecessitats creades arrel de la presència en el seu perfil basat en l’espectacle, adopten certs valors e ideologies. Aquesta idea encaixa perfectament amb la crítica de Debord sobre l’espectacle com una estructura que no només transmet imatges, sinó que modela les relacions socials a través d’aquestes. Fa uns mesos va sorgir una polèmica nacional entorn la Roro, que és una influencer jove coneguda a les xarxes socials, especialment a TikTok, per cuinar receptes laborioses per la seva parella, el Pablo. La totalitat del seu perfil gira entorn la domesticitat, els cuidats personals i el seu company, complaent-lo en els seus desitjos més insospitats. A causa del contingut del seu perfil, aparentment inofensiu, la Roro va ser denunciada per un gran nombre d’usuaris com a seguidora del moviment “tradwife”, que es tradueix com a “esposa tradicional” en català. Aquest concepte fa referència a una dona que adopta valors i rols de gènere tradicionals, basats en models de famílies conservadores que acostumen a promoure la submissió de la dona a l’home. Independentment de les intencions de la Roro amb tot plegat, forces polítiques d’extrema dreta es van reapropiar del seu contingut, instrumentalitzant-lo, que targetitzat en perfils de dones que puguin arribar a convergir amb la seva ideologia, ajuda a construir un moviment regressista que posa en perill els drets i llibertats de les dones, fent-lo real.
Debord defensa que l’espectacle s’alimenta del creixement constant: més producció, més divisiódel treball i més dependència de les màquines. A mesura que la societat s’organitza al voltant d’aquesta dinàmica, les persones perden el sentit de comunitat i el pensament crític. Tot es fragmenta, i només aquells que controlen el sistema econòmic poden veure el panorama complet, convertint la societat en espectadora passiva d’un món mediatitzat. Aquesta idea ressona amb una sèrie de Tiktoks publicats durant el darrer mes entorn la victòria de Donald Trump a les eleccions presidencials d’Estats Units, on el sector jove de la població amb idees més progressistes denunciava per xarxes la inaccessibilitat dels continguts digitals produïts fora del seu país, i demanaven si us plau que si l’algoritme permetia que la seva publicació traspassés les fronteres se’ls informés de com havia reaccionat el panorama internacional davant les darreres accions polítiques del seu nou president. Aquesta situació fa que depenguin de la resposta d’usuaris d’altres països per entendre com es percep la situació a escala global, explicitant com l’algoritme actua com una barrera invisible que impedeix una comprensió unificada de la realitat, mantenint-los en una realitat esbiaixada de forma artificial, en part degut a la dependència total de la tecnologia per a les comunicacions intercontinentals.
Considero que com a dissenyadors cal tenir un rol actiu en la reivindicació de la necessitat de capacitar-nos com a població davant aquest futur que es preveu cada vegada més amenaçador per la llibertat en l’esfera individual i com a societat. En les empreses tecnològiques privades actualment es concentra una gran part del poder global, aquest fet s’explicita amb la presència d’Elon Musk al nou govern dels Estats Units, establint un sistema de dominació a través de la tecnologia i la informació sense restriccions, que només limiten les seves pròpies polítiques de privacitat. Cal una democratització de la tecnologia, una legislació entorn l’ús d’aquestes noves eines de poder i control social emprant l’espectacle, l’anàlisi i el monitoratge, on es vegin restringides i limitades per a protegir a la població davant els interessos corporatius i governamentals. Un exemple molt impactant de l’abús per part de les empreses tecnològiques a la població el trobem en el genocidi succeït a Palestina, on la IA s’ha utilitzat com a eina de destrucció en el conflicte armat israelià-palestí. La Franja de Gaza s’està usant per a experimentar amb aquest tipus de pràctiques en desenvolupament. Israel, amb el suport de grans infraestructures com Microsoft i Open Ai, fa tres anys que fa servir eines de reconeixement facial per a identificar les famílies palestines, automatitzar les restriccions de circulació, e inclús implementar l’automatització en el bombardeig d’objectius militars. És a dir, l’IA decideix qui viu i qui mor, exempte de càrrec de consciència algun. Igual que tenim legislacions internacionals quan es tracta d’armes nuclears, l’IA s’ha provat un risc extrem en una societat amb les tensions actuals. Algunes de les mesures que opino que són elementals per a regular aquests abusos inclouen un control individual sobre la identitat digital, els límits de recopilació de dades, la prohibició de la vigilància massiva, un compromís amb la transparència i responsabilitat per part de les empreses tecnològiques amb severes penes en cas d’incompliment, garantir un accés equitatiu a la tecnologia i la inclusió digital evitant sesgos i missatges d’odi. Des de l’educació cal capacitar a les pròximes generacions transmetent valors ètics en l’aplicació de la tecnologia.
A la teva butxaca s'amaga un espia
En tots els casos esmentats les idees de Debord són presents en essència, mantenint-se rellevants en una època d’avanç exponencial el converteix en un autèntic revolucionari. Vivim en l’era de la digitalització i la postveritat, la qual introdueix unes noves vulnerabilitats inherents que cal comprendre. La realitat es construeix a partir d’imatges i narratives dissenyades a mida per algoritmes que no només capten la nostra atenció, sinó que també modelen la nostra percepció i conducta. Aquesta hiperpersonalització genera una falsa sensació de control i confort, mentre ens submergeix en una realitat fragmentada i condicionada pels interessos de corporacions i governs. Les xarxes socials han esdevingut l’escenari principal d’aquest nou espectacle, on figures com els influencers converteixen les seves vides en productes de consum, consolidant així una cultura basada en la mercantilització de la identitat. La instrumentalització del seu contingut per part de determinats grups polítics i econòmics accentua la capacitat de l’espectacle per influir en la ideologia col·lectiva i perpetuar estructures de poder. A més, la censura digital adopta formes més subtils, com el shadowban, entenent-lo un mecanisme aplicat a les plataformes digitals que redueix la visibilitat d’una publicació o perfil en concret per controlar la repercussió del seu contingut sense necessitat d’eliminar-lo, invisibilitzant aquests abusos perpetrats per les corporacions i governs del món, davant els quals cal capacitar-nos.
M’agradaria concloure aquest assaig amb un missatge esperançador. A Internet resideix la força per la creació d’un moviment contracultural, gràcies a que a diferència dels mitjans de comunicació de masses tradicionals la informació no flueix de forma unilateral, sinó que es crea una xarxa d’interaccions, amb la possibilitat d’existir en servidors independents i descentralitzats. Això permet que certes idees i narratives alternatives trobin espais per a desenvolupar-se, fora del control governamental a pesar dels intents de censura. Cal habitar aquests espais des de la dissidència, mantenint un pensament crític que qüestioni les lògiques imposades pel sistema mediàtic i tecnològic establert. Només així podrem protegir la llibertat individual i col·lectiva en l’era digital.